Consell per a pares i mares

Com succeeix en tots els àmbits de la seva vida, els infants i joves també interactuen amb les noves tecnologies a casa. És per això que, igual que en d’altres entorns educatius com l’escola o l’esplai, és important que es faci una gestió correcta de l’ús d’internet, mòbil o d’altres dispositius informàtics a casa. En aquest sentit, pares i mares tenen un paper important juntament amb professors, monitors, etc., en educar sobre una relació correcta dels infants i joves amb les noves tecnologies.

En ocasions es confon la natural tendència a descobrir el món pròpia dels tres anys d’edat amb ‘un alt sentit d’independència’, quan el cert és que un nen o nena a aquesta edat no necessita ser independent; allò que necessita és “explorar depenent” per a aconseguir la veritable independència a mesura que creix i aprèn a actuar en societat.

El nou paper educatiu dels pares i mares té, doncs, com a finalitat, que els infants siguin actius en els seus aprenentatges, amb la qual cosa es generarà una pedagogia de l’aprenentatge a fi que els nens aprenguin de l’experiència i de la paraula. En un món on s’ensenya que la imatge és anterior a la paraula, és evident que cal ensenyar als nens a aprendre.

És fonamental permetre que els infants participin i reflexionin, i fins i tot que generin noves idees, perquè aquests són els seus nous contextos, en els quals ja és possible actuar des de petits a través de les xarxes socials.

Hi ha diversos consells importants per a les famílies per afrontar la relació dels seus fills i filles amb les noves tecnologies:

• Conèixer l’entorn: per tal de poder entendre i actuar en l’educació dels nostres fills i filles vers les noves tecnologies és important que pares i mares tinguin un cert coneixement sobre aquest tema. Per tant, és interessant que pares i mares coneguin el funcionament d’un ordinador, les possibilitats de navegar per internet, la necessitat d’anar amb compte a les xarxes socials o de com funcionen les aplicacions del mòbil, entre d’altres. Només coneixent l’entorn podrem actuar correctament amb els nostres fills.
• Conèixer els hàbits del nostre fill/a: a més de saber utilitzar les diferents tecnologies, també és important observar quin consum en fan els nostres fills a casa. Veuen la televisió, utilitzen internet per a buscar informació, per a llegir publicacions sobre les seves aficions, per a xatejar, utilitzen Whatsapp per a comunicar-se amb els seus amics, juguen a videojocs... A més del propi ús, també és important observar aspectes com els horaris, el temps que hi dediquen al dia, etc., per tal d’esbrinar quines millores, potencialitats o canvis podem oferir-li.
• Interactuar amb ells: sense cap mena de dubte, el fet de compartir l’ús de les noves tecnologies a la llar és un factor essencial. Si els infants i joves veuen que els seus pares i mares també són usuaris habituals d’internet, televisió, xarxes socials, aplicacions informàtiques, etc., i a més en fan ús amb ells de manera compartida, afavorirà molt la visió dels infants de les noves tecnologies com un element comú amb els seus progenitors. Amb això aconseguirem que el seu ús sigui més socialitzat a la llar, així com les inquietuds, dubtes o problemes.
• Espai públic per a les TIC: en relació amb el punt anterior, un factor interessant és que els propis dispositius estiguin en un espai públic de la casa, com per exemple el menjador. El fet de tenir l’ordinador allà, per exemple, o com a mínim un ordinador d’ús comú, fa que també l’ús sigui més públic i més transparent per a tots els membres de la família. El mateix succeeix amb altres tecnologies com la televisió, la videoconsola, la tablet... algunes de les quals ja han adquirit amb el pas dels anys un caràcter molt ‘social’ dins l’espai de la casa.
• Mesures de seguretat: és important que pares i mares coneguin com fer dels dispositius tecnològics eines segures per a l’ús d’infants i joves. En aquest sentit, existeixen opcions de seguretat del navegador, antivirus i tallafocs, contrasenyes per a cada usuari que accedeixi a l’ordinador, etc., que poden evitar l’accés a informació no adequada per part de l’infant. És important que aquest procés no sigui aliè a l’infant, sinó que conegui quines mesures de seguretat tenen i com poder actualitzar-les o millorar-les en tot moment, i on adreçar-se en cas d’algun problema.